Tres barris del Marítim acullen des de temps immemorials les processons de la Setmana Santa Marinera de València: El Grau, el Canyamelar i el Cabanyal.

Quan el rei Jaume I va conquistar la ciutat de València l’any 1247, va distingir el caseriu existent prop de la platja amb el nom de Vilanova del Grau de València. En aquest lloc, seguint el seu costum en cada conquesta, va erigir un temple dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu que prompte va prendre el nom de Santa María del Mar.

El monarca també va concedir als mariners que el van ajudar en la conquesta de la ciutat la franja de terreny que s’estenia al nord del Grau els quals, passant els anys, van anar consolidant-se com el Canyamelar i el Cabanyal. En tots dos territoris va anar creixent la població al voltant de les ermites dedicades a Ntra. Sra. del Rosari i de Ntra. Sra. dels Àngels, respectivament, les quals van aconseguir l’erecció com a parròquies a meitat del segle XIX.

Tant Vilanova del Grau, com el Canyamelar i el Cabanyal, aquests dos últims units sota el nom de Poble Nou de la Mar, van gaudir d’autonomia municipal durant bona part del segle XIX, fins que l’any 1897 van ser annexionats a la ciutat de València.

Així com en el primer les professions estaven més lligades a l’activitat portuària, en els altres dos l’activitat se centrava en la pesca. És a dir que, d’una manera o una altra, la mar sempre ha estat present en aquests barris impregnant-los d’una idiosincràsia i singularitats que els són pròpies, les quals van ser traslladades pels seus habitants a les processons de la Setmana Santa.

Un passeig pels carrers on transcorren les processons, li permetrà contemplar edificis històrics com les Reals Drassanes (segle XV) o la Biblioteca de la Reina. Museus com el de la Setmana Santa “Salvador Caurín”, el de l’Arròs o la Casa-Museu de Blasco Ibáñez. Façanes modernistes: Entorn pesquer amb la Casa dels Bous (1895) o la Llotja del Peix (1909) i portuari amb el seu airós Edifici del Rellotge, “Tinglados” i el modern edifici de Veles e Vents, construït per a la Copa de l’Amèrica.

Segur que al llarg del seu passeig, la brisa del mar li suggerirà acostar-se al Passeig Marítim des d’on la contemplació d’un bosc de grues i els edificis circumdants li confirmaren les noves perspectives que el Marítim ofereix al desenvolupament de l’economia valenciana, basades en serveis fonamentals com el transport marítim i el turisme.

La llum mediterrània, els vestigis del passat mariner, els centellejos del sol estenent diamants sobre les tranquil·les aigües de la dàrsena interior… tot contribueix al fet que l’entorn que empara les processons oferisca un marc incomparable a la Setmana Santa Marinera de València.